Seminari “Ambigüitats i límits del Regionalisme a Catalunya”

“Ambigüitats i límits del Regionalisme a Catalunya”

Segon seminari Regiocat

Dijous 21 de novembre, Sala Tony Bates (Avinguda del Tibidabo 39-43, UOC, Barcelona). Aforament limitat i sota invitació

Horari

10:00 Acollida

10:15 Presentació (Jaume Claret)

10:30 Primera sessió (modera Marc Gil). El Regionalisme franquista: el cas de Falange i Catalunya, a càrrec del catedràtic de la URV i investigador ICREA, Joan Maria Thomàs

La meva intervenció girarà a l’entorn del concepte d’Espanya de José Antonio Primo de Rivera i de les seves visió i actitud envers el nacionalisme català, que van ser en part diferents dels de la resta de forces ultradretanes espanyolistes durant la Segona República. Es resseguiran aquestes concepcions i les seves plasmacions en polítiques durant la Guerra Civil, a la Zona dita Nacional i també en el moment de la conquesta del Principat, amb iniciatives específiques que no foren implementades. Seguidament, s’estudiaran les reaccions i elaboracions d’alguns falangistes catalans enfront de la represa d’expressions de catalanisme des de 1947 fins a les acaballes del règim, així como llurs propostes i, sobretot, fracassos.

11:30 Pausa – esmorzar

12:00 L’element catòlic, del nacionalcatolicisme a l’aixecament espiritual regionalista, a càrrec de la professora de la UdL, Mariona Lladonosa

La visualització d’espais-escletxa del regionalisme en el món catòlic es produeix a través de diverses expressions i moments de revisió profunda del paper dels catòlics catalans en la consecució del poder franquista. Ho veiem en moments de valor fundacional com les Festes d’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, però també en l’herència d’una tradició catalanista del regionalisme catòlic i els seus referents simbòlics, o en la reflexió intel·lectual d’una nova generació intèrpret que reavalua el compromís de passat i futur del món catòlic a través de la substitució del mite dels vencedors i vençuts per la idea de la reconciliació. Experiències primerenques com les del grup CC, però també la influència de noms significatius com l’Abat Escarré –entre d’altres que desglossarem– ens ajuden a dilucidar el progressiu camí de diferenciació entre catolicisme franquista i regionalista; així com la funció social d’aixecament espiritual d’aquesta evolució en el regionalisme catòlic, i cap a l’ús polític de la religió.

12:40 Debat

14:00 Dinar

15:00 Segona sessió (modera Jordi Amat) Franquisme i catalanisme cambonià: el manuscrit en català de la ‘Historia de la Segunda República española’ de Josep Pla, a càrrec del professor de la UdG i director de la càtedra Josep Pla, Xavier Pla

L’any 1938, a Roma, l’escriptor Josep Pla va començar a escriure una història de la segona República espanyola per encàrrec de Francesc Cambó. Havia de ser una crònica històrica per justificar les posicions polítiques antirepublicanes del catalanisme conservador durant la guerra i per situar-se convenientment a Catalunya en els primers moments de la dictadura franquista. Interromput el projecte a finals de la guerra, Pla no el va reprendre fins al febrer de 1939, quan ja es va instal·lar en la Barcelona ocupada per les tropes franquistes. La recent troballa del manuscrit del primer dels quatre volums en què finalment es va publicar el llibre, que estava escrit, inesperadament, en català, sembla demostrar que Pla i Cambó creien factible la publicació d’aquest llibre en català el primer any de postguerra. Més enllà, la pregunta que planteja el manuscrit d’un llibre que Pla mai va voler reeditar seria més aviat: ¿va arribar a haver-hi una literatura franquista en català? La resposta, una vegada més, sembla negativa: l’adhesió al franquisme excloïa de l’esfera pública, indiscutiblement, la llengua catalana.

16:00 Jaume Vicens Vives i l’encaix territorial als anys cinquanta. Política, societat i historiografia en una comunitat professional fallida, a càrrec de l’investigador de la UZ, Miquel Àngel Marín Gelabert

Des d’una perspectiva cronològica observarem el període que abraça de 1952 a 1960. I ho farem a través de tres vectors principals en què Jaume Vicens Vives desenvolupà el seu pensament. En primer lloc la definició política, social i territorial de Catalunya, el seu caràcter històric diferencial i la seva funció dins la construcció d’un estat modern. La seva obra en serà la font principal d’anàlisi, però no l’exclusiva. En segon lloc, la socialització del seu pensament. Vicens va escometre un procés personal construcció íntima com a historiador, com a intel·lectual i com a referent social. Ens interessarà analitzar els seus diàlegs amb interlocutors estrangers, castellans (membres nuclears i perifèrics del règim) i catalans (obertament nacionalistes, obertament franquistes, membres de l’exili, i nous intel·lectuals que ell mateix contribuí a formar). I en tercer lloc, la seva vessant estrictament política, a través de dues vies: la institucionalitzada (institucions formals i informals) i la privada, pròpia de l’àmbit de l’opinió. És a dir, la que mostrava compromisos presencials i l’incloïa en grups més amples; i la que li permetia negociar la seva pròpia figura en contextos molts diversos. Per tant, desenvoluparem dues idees principals: l’evolució ideològica de Vicens, des de concepcions primigènies properes a l’ideari de Manuel Azaña fins a un compromís amb el conservadorisme liberal proper a concepcions europeistes en els darrers anys cinquanta. I la construcció d’una idea de Catalunya com a locomotora d’un modern Estat plurinacional.

16:40 Pausa – cafè

17:00 Debat

18:00 Comiat