Resum de la segona sessió

[in catalan] La tarda del 21 de novembre es va celebrar la segona sessió del segon seminari sobre “Ambigüitats i límits del Regionalisme a Catalunya”. El ponent principal va ser el Dr. Xavier Pla –professor de la UDG i director de la Càtedra Josep Pla–. La resposta a la seva exposició l’havia de fer el Dr. Miquel Àngel Marín Gelabert, però finalment l’investiador Marín Gelabert –historiador de la historiografia espanyola, especialista en Jaume Vicens Vives– no va poder assistir al seminari i la ponència del Dr. Pla va ser resposta per Jordi Amat –el moderador- i Marc Arza –que recentment va llegir el TFM Catalunya i el poder. Una relació i dues mirades centrat en les figures de Josep Pla i Jaume Vicens Vives.

A la seva exposició, el Dr. Pla va explicar una part inèdita de la recerca que té en marxa per escriure una biografia de Josep Pla. L’exposició tocava un aspecte clau de la relació de l’escriptor Pla i el líder regionalista Francesc Cambó. Si fins ara sabíem que Pla li havia dedicat una biografia en tres volums i que havia exercit de periodista orgànic del regionalisme conservador durant la Segona República des de La Veu de Catalunya, el professor Pla va aprofundir encara més en la relació de l’intel·lectual i el polític.

Durant la guerra civil, en el marc de la batalla propagandística a favor de la insurrecció, Cambó va encarregar a Pla una crònica política de la Segona República. El desenvolupament d’aquest encàrrec, que Pla va anar acomplint durant la guerra, es pot resseguir a través de la correspondència de Cambó a Pla, una documentació desconeguda que va ser citada i que demostra l’alt grau d’intervenció que Pla va tenir en aquest manuscrit que pretenia preservar la imatge de Cambó pensant en la victòria franquista. Però no només es conserven aquestes cartes sinó que també s’ha descobert un manuscrit escrit en català –i que Pla que podria traduir-se a altres llengües- amb unes variants interessants respecte de l’edició en quatre volums que finalment va publicar Ediciones Destino entre 1940 i 1941. Sobre aquesta edició el Dr. Pla va glossar l’expedient de censura –conservat a l’arxiu d’Alcalá de Henares–, destacant la importància d’un text d’Ignasi Agustí on s’explicita que el text finalment publicat també va passar pel sedàs d’Agustí mateix.

A la resposta tant Amat com Arza van reflexionar sobre el text i les circumstàncies de Notícia de Catalunya de Jaume Vicens Vives. Partint del canvi ministerial de 1951, amb l’entrada al govern d’Arias Salgado i Ruiz Giménez, Amat va subratllar la importància de les relacions de Vicens amb el regionalista conservador Pérez Embid i com va ser el clima de discussió intel·lectual dels moments el que va activar la redacció de l’assaig clàssic de Vicens. Per delimitar quin havia estat l’impacte del llibre, Amat va llegir un fragment de la introducció que Marín Gelabert va escriure per a l’edició de Notícia de Catalunya a la col·lecció “Biblioteca del Catalanisme”. Després de fer una breu presentació biogràfica de la trajectòria de l’historiador, Marc Arza, per la seva banda, va destacar el canvi ideològic que es va produir entre la primera i la segona edició del llibre de Vicens. Va referir-se a un article de Vicens de la dècada dels quaranta on, tot comentant un assaig de Bertrand de Jouvenel, havia quedat impactat per la imatge del Minotaure com a icona del poder. I després va explicar com la influència de Pla en Vicens, especialment dels articles de Pla publicats a la Revista de Catalunya entre 1924 i 1925, va permetre a l’historiador explicar les relacions dels catalans amb el poder, amb el Minotaure, eix polític de l’edició de Notícia que es va publicar el 1960.

A partir de l’exposició i la resposta es va produir un debat molt ric en el qual es va parlar de la Historia de la Segunda República com una obra fruït d’un intel·lectual col·lectiu –el catalanisme conservador– i es van explicar les accions, a l’acadèmia o fora de l’acadèmia, que van dur a Vicens a ser un veritable forjador d’una nova classe dirigent catalanista.