[in catalan] La tarda del 21 de novembre es va celebrar la segona sessiĂł del segon seminari sobre “AmbigĂĽitats i lĂmits del Regionalisme a Catalunya”. El ponent principal va ser el Dr. Xavier Pla –professor de la UDG i director de la CĂ tedra Josep Pla–. La resposta a la seva exposiciĂł l’havia de fer el Dr. Miquel Ă€ngel MarĂn Gelabert, però finalment l’investiador MarĂn Gelabert –historiador de la historiografia espanyola, especialista en Jaume Vicens Vives– no va poder assistir al seminari i la ponència del Dr. Pla va ser resposta per Jordi Amat –el moderador- i Marc Arza –que recentment va llegir el TFM Catalunya i el poder. Una relaciĂł i dues mirades centrat en les figures de Josep Pla i Jaume Vicens Vives.
A la seva exposiciĂł, el Dr. Pla va explicar una part inèdita de la recerca que tĂ© en marxa per escriure una biografia de Josep Pla. L’exposiciĂł tocava un aspecte clau de la relaciĂł de l’escriptor Pla i el lĂder regionalista Francesc CambĂł. Si fins ara sabĂem que Pla li havia dedicat una biografia en tres volums i que havia exercit de periodista orgĂ nic del regionalisme conservador durant la Segona RepĂşblica des de La Veu de Catalunya, el professor Pla va aprofundir encara mĂ©s en la relaciĂł de l’intel·lectual i el polĂtic.
Durant la guerra civil, en el marc de la batalla propagandĂstica a favor de la insurrecciĂł, CambĂł va encarregar a Pla una crònica polĂtica de la Segona RepĂşblica. El desenvolupament d’aquest encĂ rrec, que Pla va anar acomplint durant la guerra, es pot resseguir a travĂ©s de la correspondència de CambĂł a Pla, una documentaciĂł desconeguda que va ser citada i que demostra l’alt grau d’intervenciĂł que Pla va tenir en aquest manuscrit que pretenia preservar la imatge de CambĂł pensant en la victòria franquista. Però no nomĂ©s es conserven aquestes cartes sinĂł que tambĂ© s’ha descobert un manuscrit escrit en català –i que Pla que podria traduir-se a altres llengĂĽes- amb unes variants interessants respecte de l’ediciĂł en quatre volums que finalment va publicar Ediciones Destino entre 1940 i 1941. Sobre aquesta ediciĂł el Dr. Pla va glossar l’expedient de censura –conservat a l’arxiu d’Alcalá de Henares–, destacant la importĂ ncia d’un text d’Ignasi AgustĂ on s’explicita que el text finalment publicat tambĂ© va passar pel sedĂ s d’AgustĂ mateix.
A la resposta tant Amat com Arza van reflexionar sobre el text i les circumstĂ ncies de NotĂcia de Catalunya de Jaume Vicens Vives. Partint del canvi ministerial de 1951, amb l’entrada al govern d’Arias Salgado i Ruiz GimĂ©nez, Amat va subratllar la importĂ ncia de les relacions de Vicens amb el regionalista conservador PĂ©rez Embid i com va ser el clima de discussiĂł intel·lectual dels moments el que va activar la redacciĂł de l’assaig clĂ ssic de Vicens. Per delimitar quin havia estat l’impacte del llibre, Amat va llegir un fragment de la introducciĂł que MarĂn Gelabert va escriure per a l’ediciĂł de NotĂcia de Catalunya a la col·lecciĂł “Biblioteca del Catalanisme”. DesprĂ©s de fer una breu presentaciĂł biogrĂ fica de la trajectòria de l’historiador, Marc Arza, per la seva banda, va destacar el canvi ideològic que es va produir entre la primera i la segona ediciĂł del llibre de Vicens. Va referir-se a un article de Vicens de la dècada dels quaranta on, tot comentant un assaig de Bertrand de Jouvenel, havia quedat impactat per la imatge del Minotaure com a icona del poder. I desprĂ©s va explicar com la influència de Pla en Vicens, especialment dels articles de Pla publicats a la Revista de Catalunya entre 1924 i 1925, va permetre a l’historiador explicar les relacions dels catalans amb el poder, amb el Minotaure, eix polĂtic de l’ediciĂł de NotĂcia que es va publicar el 1960.
A partir de l’exposició i la resposta es va produir un debat molt ric en el qual es va parlar de la Historia de la Segunda República com una obra fruït d’un intel·lectual col·lectiu –el catalanisme conservador– i es van explicar les accions, a l’acadèmia o fora de l’acadèmia, que van dur a Vicens a ser un veritable forjador d’una nova classe dirigent catalanista.