Organitzadors
Projectes de recerca del Pla Nacional de I+D:
La societat urbana a Espanya, 1900-2000. Madrid, de capital a regió metropolitana (PID2022-136744NB-C31)
& El regionalisme franquista des de Catalunya: pràctiques i discursos centrípets (PID2021-125227NB-I00)
Primera sessió
Divendres 4 d’octubre de 2024, de 10 a 19 hores, Facultat de Geografia i Història, Universitat Complutense, Madrid
Segona sessió
Divendres 18 d’octubre de 2024, de 10 a 19 hores, Sala U0.3, Edifici U, Campus Poblenou, UOC, Barcelona
La dictadura franquista es va desenvolupar paral·lelament a una nova fase del procés d’urbanització de la societat espanyola. El desenllaç de la Guerra Civil va suposar una reculada d’abast històric respecte als avenços de la modernitat aconseguits per la societat urbana del primer terç del segle XX. La repressió, l’autarquia, els anys de la fam i els valors reaccionaris del nacionalcatolicisme van fer que la gran transformació liderada per les grans ciutats fos interrompuda abruptament. La recuperació d’alguns indicadors als anys cinquanta dels nivells de preguerra, recolzats per la fi de l’autarquia, la liberalització econòmica i l’ajuda nord-americana van fer que la recuperació adquirís velocitat, a l’empara del creixement de l’economia europea de postguerra. Les grans ciutats es van convertir en escenaris de la transformació econòmico-industrial del país, de l’evolució social i cultural amb l’expansió de les classes mitjanes i de l’aplicació de les polítiques franquistes, els aires liberalitzadors de les quals van estar fortament limitats pel caràcter autocràtic i els valors reaccionaris de la dictadura.
Aquest desenvolupament convivia amb dimensions no tan aptes a l’aparador propagandístic. D’una banda, les grans metròpolis no van escapar de les conseqüències de la repressió política, la mala gestió econòmica (autarquia, fam, corrupció…) i les tensions generades per successives onades de migració (xabolisme, desigualtat, creixement urbanístic…). De l’altra, les complicitats construïdes entre el règim i diversos sectors ciutadans per consolidar-se tenien la contrapart en una oposició que va saber passar el testimoni des dels supervivents de la generació de postguerra als nous moviments contestaris, on el ventall reivindicatiu i organitzatiu cobria sectors tan diversos com l’obrer, el veïnal, l’estudiantil, el professional o el catòlic. Creixement econòmic, obertura exterior (amb el destacat paper de l’emigració i el turisme), reinici de la societat de consum (interrompuda durant la postguerra), noves demandes i valors de les classes mitjanes urbanes i, sobretot, de les noves generacions van xocar amb els estrets límits de la dictadura, que van eixamplar les vies de la protesta en unes ciutats en accelerat procés d’expansió, en què els problemes associats a la desigualtat social i espacial de les metròpolis espanyoles van actuar de motors de la contestació a la dictadura a nivell polític, social i cultural d’una societat urbana que es reconeixia més en les societats europees democràtiques del benestar que en la rància retòrica moral i en les desigualtats socials de la dictadura.
Primera sessió
Postguerra, autarquia, repressió i fam.
Un retrocés d’abast històric, 1939-1953
Divendres 4 d’octubre de 2024, de 10 a 19 hores
Facultat de Geografia i Història, Universitat Complutense, Madrid
10:00 Conferència Les polítiques de la fam per Miguel Ángel del Arco Blanco (Universitat de Granada)
11:30 Pausa-esmorzar
12:00 Primera taula: La postguerra a la ciutat, coordinada per Gutmaro Gómez Bravo (Universitat Complutense) amb la participació de:
- Daniel Oviedo (Universitat Pública de Navarra): “Franquisme arran de porteria. Reptes i mètodes del control veïnal a Madrid de la democràcia a la dictadura”
- Joan Roger (UPC): “La immigració al barri de Roquetes”
- Maria Eugènia Jaume (UOC i UIB): “Mallorca: d’una ciutat-illa no es pot fugir”
- Alfonso Martínez Foronda i Pedro Sánchez Rodrigo: “La repressió a Granada. L’Albayzin, entre la revolució i la repressió”
13:30 Dinar
15:00 Segona taula: La autarquia a la ciutat, coordinada per Nuria Rodríguez Martín (Universitat Complutense), amb la participació de:
- Manel Guàrdia (UPC): “L’impacte dels anys de la fama a la política d’abastiments i de mercats a la Barcelona franquista”
- Marc Gil Garrusta (UOC): “Els alcaldes de barri en la gestió de la pobresa: cartilles de racionament i control social”
- Alejandro Pérez-Olivares (Universitat de La Laguna): “Les polítiques de control social a la ciutat a la postguerra”
- David Martínez López, Manuel Martínez Martín i Ana Belén Gómez Fernández (Universitats de Granada i de Jaén): “Llars, famílies i desigualtat social a les ciutats andaluses durant la postguerra”
16:30 Pausa-cafè
17:00 Tercera taula: La primera societat urbana, coordinada per Ana Rodríguez Granell (Universitat Oberta de Catalunya), amb la participació de:
- Mireia Capdevila Candell (CEDID-UAB i Fundació Carles Pi i Sunyer): “Barcelona: ocupació i resignificació”
- Borja Iglesias (UPC): “La caiguda en l’abisme habitacional: barraquisme i rellogats”
- Jon Aldabaldetrecu Delgado (UPV): “Les claus del primer urbanisme franquista: de la resignificació de l’espai al paper pioner de Gipuzkoa”
- Francisco Javier Muñoz i Mará Jesús Pacho (UPV): “Bilbao: una nova ciutat per a un nou règim”
18:30 Tancament
Segona sessió
Una modernitat autoritària
Transformacions urbanes i ciutadania en construcció (1953-1975)
Divendres 18 d’octubre de 2024, de 10 a 19 hores
Sala U0.3, Edifici U, Campus Poblenou, UOC, Barcelona
10:00 Conferència Urbanisme sota el franquisme: del pla comarcal de 1953 al pla general de 1974/76. El contrast entre la planificació i la realitat urbanística per Joan Busquets Grau (ETSAB-UPC, titular de la càtedra Martin Bucksbaum Professor de la Universitat de Harvard)
11:30 Pausa-esmorzar
12:00 Primera taula: Les costures de l’urbanisme, coordinada per Jaume Claret (UOC) amb la participació de:
- Charlotte Vorms (Universitat París 1 Panthéon-Sorbonne): “Governar amb les xaboles: construcció, consolidació i crisi de la ciutat franquista. El cas de Madrid”
- Andrew Dowling (Universitat de Cardiff): “La ciutat de l’automoció: el cas de la Gran Barcelona”
- Maribel Rosselló (UPC): “La revolució de la vivenda en les perifèries obreres (1953-75)”
- Pedro A. Novo López i Susana Serrano Abad (UPV): “Del Pla Comarcal de 1945 al Pla General de 1964”
13:30 Dinar
15:00 Segona taula: Cultura sota el franquisme, coordinada per Muriel Gómez (UOC) amb la participació de:
- Ana Martínez Rus & José María López Sánchez (UCM): “El món de l’edició sota la dictadura franquista. De les publicacions oficials al mercat editorial, els límits de la censura”
- Joana Maria Pujadas (UOC): “La (re)construcció d’una burocràcia”
- Maria Llombart Huesca (Université-Paul Valéry Montpellier 3): “L’agenda diplomàtica de José M. de Porcioles: internacionalitzar Barcelona (1957-1973)”
- Joan Fuster-Sobrepere (UOC): “Cerdà reviu: la relectura de la ciutat”
16:30 Pausa-cafè
17:00 Tercera taula: El final de la dictadura, coordinada per Ricardo Robledo (UOC) amb la participació de:
- Oriol Nel·lo (UAB): “Barcelona, 1966-1976: dinàmiques urbanes, moviments ciutadans i transició urbanística”
- Anna Catharina Hofmann (Universitat Martin Luther Halle): “«Quiero servir hasta el último de mis electores». Eduardo Tarragona i els procuradors familiars en el tardofranquisme”
- José Luis Oyón (UPC): “Construcció de la barrialitat, propietat horitzontal i lluites veïnals”
- Luis Enrique Otero Carvajal (UCM): “L’ofensiva democràtica: obrers, estudiants, veïns, professionals i dones contra la dictadura franquista a Madrid. Del judici 1.001 a la matança de Atocha”
18:30 Tancament