I Jornada Identicat 

La meva intervenció, prenent com a marc espacial i cultural Galícia, se centrarà en assenyalar les connexions amb altres cultures i altres llocs del món, tant europeus com americans, amb tres punts forts i un epíleg:

a) La Galícia “celta” o de les “nacions cèltiques”, d’acord amb la tradició gallega des dels romàntics (especialment Murguía) fins a la generació Nós (Risco, Otero, Castelao) i corrents posteriors, incloent-hi el “ressorgir” cèltic, per via musical, des de mitjans del segle XX.

b) L’arrel fortament ibèrica i europea de Galícia, marcada per l’aparició del regne de Portugal i per la seva incardinació posterior a la corona de Castella i a la dinàmica europea. El pes determinant de Portugal en la configuració de la identitat política de la Galícia contemporània.

c) Galícia, com una “nació portàtil”, és a dir, que viatja i retorna a i des d’Amèrica, amb els fluxos migratoris com a suport (ca. dos milions de persones). El paper de l’emigració en la creació dels símbols de Galícia és un exemple de referència.

Epíleg: Galícia en el marc d’una “composició ibèrica” (Joan Maragall) d’horitzó europeu.

En aquest seminari proposo analitzar la irrupció de temàtiques rurals als camps literaris, fílmics i mediàtics com un gir rural, determinat per un moment de grans canvis històrics cridats a reconfigurar el medi rural, davant d’un escenari de transició energètica accelerada. Aquest gir rural en el pla de la producció cultural juga un paper no menor en el marc de disputa pels recursos naturals, poblacionals i estratègics que s’està lliurant en nom de l’anomenada España vacía. Molts dels trops discursius associats revelen, en primera instància, que aquest s’ha erigit en el marc hegemònic a través del qual s’imposen noves articulacions culturals de les tensions entre allò rural i allò urbà a l’Espanya contemporània. Aquestes tensions inclouen, entre d’altres: la lluita de poblacions rurals demogràficament febles contra la implantació d’energies renovables; la incessant despoblació; l’absència de serveis públics i infraestructures; la turistificació; les noves mobilitats urbà-rurals i la memorialització de desaparegudes vides rurals i d’experiències traumàtiques associades a formes de violència ecosocial perpetrades durant el franquisme i fins i tot el postfranquisme. El seminari se centrarà en la lectura de dos productes culturals altament reeixits associats a aquest boom rural, la pel·lícula As bestas (2022) de Rodrigo Sorogoyen i la novel·la Ninguén queda (2022) de Brais Lamela, argumentant que ofereixen dues visions enfrontades sobre els processos de despossessió a què s’ha vist abocada la societat rural gallega contemporánea.