Excepcionalment, el seminari es farà en format online. Per participar-hi, cal apuntar-se prèviament aquí http://symposium.uoc.edu/go/regiocat2.
Primera Sessió, dijous 6 de maig de 16 a 18 hores
- 16:00 Benvinguda
- 16:05 “La diplomàcia del disseny”, a càrrec de l’historiador,i dissenyador i director d’Eina Oriol Pibernat, editor del llibre Diseño y franquismo. Dificultades y paradojas de la modernización en España.
A la dècada dels 50, Espanya va estar present a tres edicions consecutives de la Triennale di Milano. En aquell moment, es tractava de la mostra internacional més important pel que fa a arts decoratives i arquitectura. El disseny industrial, l’estètica dels béns de consum i la llar moderna van capitalitzar l’atenció d’aquests esdeveniments, en un context econòmic de recuperació europea i socialització del consum i en el marc polític-cultural de la Guerra Freda.
Els pavellons oficials espanyols van destacar i obtenir reconeixement per la seva insospitada modernitat. Aquest episodi obre un seguit d’interrogants que convé esclarir. ¿D’on provenia aquella modernitat audaç que destapava un altre rostre d’Espanya més enllà de l’aïllament i l’autarquia? ¿Com aquests pavellons van jugar les cartes del diàleg entre tradició i modern itat d’una forma tant convincent en un context tan poc favorable per la presentació de la realitat espanyola? ¿Quina era l’aposta de l’administració franquista al promoure i avalar aquells pavellons en termes de diplomàcia cultural? ¿Com aquestes “apostes” no estaven alliberades d’ambigüitats i de tensions internes en la pròpia administració? I, finalment, ¿quina mena d’impacte va tenir aquella experiència en la pròpia evolució del moviment en pro del disseny a Espanya i en les seves relacions amb l’administració a les portes del desarrollismo?
- 16:40 Resposta a càrrec de la professora de la UOC Ana Rodríguez Granell
- 17:00 Pausa
- 17:10 Debat moderat per la professora de la UOC Muriel Gómez
- 18:00 Tancament
Segona Sessió, dijous 20 de maig de 16 a 18 hores
- 16:00 Benvinguda
- 16:05 “La nacionalització de la perifèria”, a càrrec de l’historiador i professor de la UIB Pere Salas Vives, autor del llibre L’espanyolització de Mallorca, 1808-1923.
La importància dels Estats-nació no és un fet natural, sinó sorgit a partir de les revolucions liberals de finals del set-cents i, molt especialment, durant el segle XIX. Precisament, l’estudi d’aquest procés a Mallorca, des de la invasió napoleònica el 1808 fins a la dictadura de Primo de Rivera, el 1923, permet analitzar com els mallorquins adoptaren –i interioritzaren—, uns codis de conducta que anteposaven la identitat espanyola, basada en l’Estat i en la cultura castellana, a qualsevol altra, entre elles la catalano-mallorquina. El procés va estar protagonitzat per diverses agències, com poden ser els conflictes bèl·lics, l’expansió de l’administració perifèrica bàsicament a càrrec dels ajuntaments, els polítics i notables locals, la proliferació de símbols nacionals, l’escolarització, l’església catòlica, el moviment obrer i el regionalisme. En general, l’espanyolització va concretar-se tant a través de mesures coercitives com de la voluntat de la pròpia ciutadania; sense oblidar el pes ambivalent de la història.
- 16:40 Resposta a càrrec del professor de la UOC Joan Fuster Sobrepere
- 17:00 Pausa
- 17:10 Debat moderat pel professor de la UPF Alfons Aragoneses
- 18:00 Tancament
