La nostra hipòtesi de treball es desplega en dos objectius principals:
-
- Comprendre i estudiar el paper de les elits locals i regionals com a articuladors (ròtula/frontissa) entre els interessos locals i regionals i els generals del país i la dictadura, a nivell polític, social, cultural i econòmic.
- Establir el paper d’aquestes elits en la legitimació de l’Estat i l’Administració, i en la fixació de discursos i pràctiques de matís regionalista integrats o tolerats pel franquisme pel caràcter centrípet respecte a la construcció nacional.
A partir d’aquests objectius generals i d’acord amb el corpus de treball identificat per a cada cas, plantegem els objectius específics següents:
1a) Aprofundir en l’estudi de la creació, continuïtat i actualització d’aquestes elits respecte al primer terç del segle XX i de la transició posterior, així com en la seva influència en la configuració de les polítiques nacionals.
1b) Analitzar amb quines aliances van comptar dins del règim a escala nacional, regional i local, i amb quins suports socials.
1c) Estudiar el seu paper com a intèrprets de la tradició, connectors amb la modernitat i moduladors de les directrius governamentals.
1d) Valorar i analitzar la continuïtat i la resignificació dels seus projectes respecte dels programes de preguerra.
2a) Analitzar els discursos (culturals, polítics, jurídics) d’aquestes elits i la seua influència en la modernització del franquisme.
2b) Estudiar l’evolució i el desplegament burocràtic, així com el sorgiment duna tecnocràcia moderna. Situar aquesta actuació històricament i traçar coincidències i disparitats amb processos similars a l’àmbit europeu.
2c) Investigar en quins casos els interessos d’aquests grups locals/regionals van ser capaços de traduir-se en polítiques nacionals totalment o parcialment i van influir en la modernització del règim.
2d) Analitzar els vincles polítics, socials i familiars sorgits entre els dirigents locals i regionals i el funcionariat perifèric creixent en el període franquista.