“El regionalisme franquista des de Catalunya: pràctiques i discursos centrípets” (PID2021-125227NB-I00) s’interessa pels espais, les propostes i els discursos de col·laboració i cohabitació protagonitzats per les elits regionals durant el franquisme, especialment però no de forma exclusiva des de Catalunya. El seu paper com a ròtula i element d’intermediació entre els interessos i les tradicions dels territoris i el projecte de modernització i tecnificació de la dictadura durant l’anomenat desarrollismo, va ser fonamental. Així, l’anàlisi del paper jugat per aquestes elits col·laboratives més que únicament extractives ens ha de permetre dotar de més complexitat la nostra comprensió de les transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals de la segona meitat del segle XX a Espanya.
La nostra hipòtesi considera que aquests grups, sorgits de la col·laboració i la imbricació (política, social i familiar) entre part dels dirigents locals i el creixent funcionariat perifèric, van participar de la governança i de l’actualització/modernització del país, articulant una mena de regionalisme centrípet i mantenint la seva influència més enllà de la Transició. Com escrivia recentment el periodista Josep Maria Ruiz Simón, “les elits més despertes del franquisme, conscients que el seu futur també depenia d’aquesta caça, van veure al regionalisme una arma carregada de futur”. A més, aquest procés sincronitzava amb un context internacional de priorització de l’economia regional, la tecnificació de les burocràcies i la planificació estratègica.
Aquest projecte és novedós perquè, en primer lloc, incorpora una visió més complexa sobre el regionalisme franquista i sobre la formació de les seves elits. Aborda tant la influència del regionalisme sorgit a l’empara del poder a la construcció de la Catalunya moderna, com la seva incidència en la configuració de l’estat, la cultura i l’art i la identitat espanyoles contemporànies. En segon lloc, el projecte aborda la formació d’aquestes elits des d’una nova perspectiva, ja que posa en valor tant les continuïtats respecte dels grups dirigents locals anteriors com el sorgiment d’altres de nous durant la dictadura, i la seva simbiosi amb l’alt funcionariat i les elits nacionals. Finalment, el cas català permet la comparativa amb altres regions i col·lectius espanyols i, en aquest sentit aprofundeix en el coneixement d’aquest període històric a través de la incorporació d’una complexitat més gran al relat. Amb aquesta mateixa voluntat, també algunes de les investigacions proposades incorporen la perspectiva de gènere i combaten la doble invisibilitat amb què sovint es caracteritza el paper de la dona: per no tenir-se en compte la incidència a l’àmbit privat i per menystenir-se la presència a l’àmbit públic.
Aquest nou projecte, a més, dona continuïtat al nostre anterior projecte centrat en els discursos i pràctiques del regionalisme en Catalunya sota el franquisme (HAR2017-87957-P). Aleshores, ens va interessar com la dictadura es va servir d’un regionalisme “bien entendido” per legitimar el seu projecte, resignificar tradicions, incorporar personal i connectar amb una certa modernitat. Durant la consecució de aquells objectius, se’ns va fer evident la necessitat de donar continuïtat a la nostra investigació reorientant-la cap a les elits regionals que van aprofitar la col·laboració i/o la permissivitat franquista per promoure i protagonitzar iniciatives simbiòtiques beneficioses per a ambdues parts i que van condicionar la posterior evolució del país.