El Regionalismo bien entendido. Ambigüedades y límites del regionalismo en la España franquista. Jaume Claret (editor) , Joan Fuster-Sobrepere (editor), Comares, 2021
El franquisme va il·luminar un espanyolisme intransigent i bel·ligerant, al·lèrgic a la diferència i profundament conservador, que acostumem a definir com nacionalcatolicisme. No obstant això, la repressió de qualsevol realitat nacional alternativa va conviure amb la integració d’algunes de les particularitats regionals del país, interpretades –i sovint reinterpretades— com a peculiaritats complementàries d’una singularitat nacionalista espanyola més gran. Aquests “regionalismos bien entendidos”, com els qualificava la dictadura, eren assumits com a forces centrípetes que facilitaven la construcció del nou estat-nació, al sumar-hi a ell tradicions, elits, referents i trajectòries que el legitimaven i reforçaven.
En els capítols que conformen aquest llibre es repassen les ambigüitats i límits del regionalisme franquista, amb exemples que comprenen diverses geografies: d’Aragó a Catalunya, i d’Andalusia a Navarra. Els seus autors, reconeguts especialistes en les seves respectives àrees de coneixement, combinen aproximacions que van de la història cultural a la jurídica, passant per la política, l’urbanisme o les arts. Aquest ampli ventall permet comprendre millor l’abast i l’evolució de les iniciatives de caire regionalista integrades o tolerades durant el període 1939-1975. Tot això amb una mirada allunyada d’apriorismes i oberta a la comparativa internacional, amb l’objectiu d’enriquir la nostra comprensió respecte d’uns discursos i pràctiques regionalistes que han configurat el desenvolupament i la reconstrucció politico-cultural contemporanis d’Espanya.