Seminari del projecte de recerca Regiocat (PID2021-125227NB-I00)
De 10:00 a 13:30 hores. Divendres, 31 de gener, 14 de març i 30 de maig de 2025, respectivament
Aula U1.1 polivalent, Edifici U, Can Jaumandreu, Carrer Perú 52, 08035 Barcelona – UOC
A les portes del cinquantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, l’estudi sobre el seu règim segueix enriquint-se, tot incorporant complexitat a les interpretacions disponibles. Consolidat el nostre coneixement sobre la immediata postguerra i sobre aspectes centrals com la repressió, la construcció del Nuevo Estado, les disputes ideològiques, l’economia autàrquica i la influent política internacional, cada cop es fa més i millor recerca sobre l’anomenat ‘segon franquisme’. Lluny de les simplificacions que el reduïen a un simple pont entre la postguerra i la Transició o dels condicionants deguts a l’escassetat de fonts i a les interessades reconstruccions ‘a posteriori’ dels seus protagonistes, s’ha anat obrint el ventall interpretatiu, s’han sumat nous angles interpretatius i s’ha incidit en qüestions fins ara descurades o estereotipades. Els tres darrers seminaris del projecte Regiocat 2 posen el focus precisament sobre tres eixos cabdals i il·luminadors per entendre el període i, per extensió, el nostre present: el catolicisme, les elits i el gènere.
Catolicisme – De 10:00 a 13:30 hores. Divendres, 31 de gener de 2025. Aula U1.1, Campus UOC, Barcelona
Elit i poder eclesial en transició. La jerarquia eclesial espanyola, c. 1962-1983 per Joseba Louzao Villar (Centre Universitari Cardenal Cisneros – Universitat d’Alcalá)
Aquesta ponència intenta aclarir els factors que expliquen la transformació viscuda, entre el concili Vaticà II i la sortida del cardenal Enric i Tarancón de l’Arquebisbat de Madrid, dins de la jerarquia espanyola. Aquest és un període en què la Conferència Episcopal Espanyola va continuar jugant un paper essencial en la vida política i social del país, encara que en un complex procés de reconfiguració significativa del seu rol públic dins d’un context conflictiu en diversos nivells.
Dins la jerarquia eclesial, les tendències van ser diverses i també va alimentar una confrontació que va afavorir la pervivència d’una interpretació politicoeclesiàstica que aconseguiria canviar el rol dels bisbes durant la consolidació democràtica en el període socialista. Les tensions eclesials permeten comprendre algunes dinàmiques que es van despertar entre les elits en els darrers anys de la dictadura i de l’incipient democràcia.
L’Església del tardofranquisme a través del microscopi diocesà. El cas de Saragossa per María José Esteban Zuriaga (Centre Universitari de la Defensa de Saragossa)
Després de dues dècades de col·laboració incondicional, als anys cinquanta una part de l’Església catòlica va emprendre un procés de desenganxament de la dictadura franquista que va tenir la seva màxima expressió pública durant els darrers anys del règim. En el nostre cas, pretenem aproximar-nos a aquest fenomen des de l’escala diocesana, marc privilegiat per explicar una sèrie de fenòmens –el catolicisme de base, la divisió eclesial i el desenganxament del franquisme– que van adquirir característiques diverses en funció del context. L’entorn socioeconòmic, el titular de la seu episcopal o la política local van condicionar l’orientació de l’Església durant el franquisme i la transició. Així mateix, la relació de l’Església amb altres elits locals, especialment en l’àmbit rural, ens permet extreure conclusions importants sobre l’articulació del poder –formal i informal– de la dictadura. El cas de Saragossa ens permetrà observar una diòcesi amb un bisbe fidel al franquisme i un clergat contestatari minoritari però actiu, equació que va provocar que el xoc entre dues maneres de concebre l’Església i la seva relació amb el poder polític es fes especialment visible.
Elits- De 10:00 a 13:30 hores. Divendres, 14 de març de 2025. Aula U1.1, Campus UOC, Barcelona
Mons apart. La formació d’una elit econòmica a Barcelona entre 1714-1919 per José Miguel Sanjuán Marroquín (Universitat Autònoma de Barcelona)
Durant la segona meitat del segle XIX, a Barcelona hi havia una elit econòmica que dominava els ressorts econòmics del principal nucli industrial d’Espanya. Aquest grup, que presentava una gran diversitat d’orígens i d’interessos, s’havia format en moments i llocs molt concrets. En aquesta comunicació revisaré els mecanismes a través dels quals es va crear aquesta elit revisant la metodologia existent per estudiar-los.
La inserció de Barcelona a circuits financers transnacionals. Un assaig d´interpretació a partir del cas Rivara (1958-1960) per Enrique Faes (UNED)[1]
L’anomenat cas Rivara va ser el resultat d’una gran operació policial desplegada el 1958 contra la fuga de capitals d’Espanya cap a Suïssa, a partir de la detenció d’un agent comercial de la Société de Banque Suisse, a Barcelona, i la investigació a centenars de els seus clients que mantenien oculta la propietat de comptes corrents a Ginebra. La proposta central d’aquesta comunicació és proporcionar una fotografia provisional dels catalans involucrats en el cas, mitjançant la sistematització dels seus perfils sota criteris professionals i de motivació. A partir del sumari judicial del cas, es pretén formular un assaig d’interpretació de quin era el grau de penetració social de les finances suïsses a la Catalunya de meitat del frranquisme, quan i per a què es van col·locar capitals barcelonins a aquell país, i quines tensions específiques van existir entre els involucrats en el cas i les autoritats franquistes.
[1] “Diplomàcia econòmica i xarxes transnacionals. Espanya i els EUA: comerç, finances internacionals i política exterior de la Gran Depressió a la Guerra Freda (1930-1960)”. PID-2022-136825NB-I00
Gènere- De 10:00 a 13:30 hores. Divendres, 30 de maig de 2025. Aula U1.1, Campus UOC, Barcelona
Regeneracionisme falangista i les ramificacions de la virilitat: pensar la nació feixista per Zira Box (Universitat de València)
Com qualsevol altra forma de feixisme, la ideologia falangista va ser profundament regeneracionista. Així, partint de la radical consciència de crisi nacional, i heretant d’aquells que consideraven avis i pares intel·lectuals la necessitat de reflexionar sobre el problema d’Espanya, la Falange revolucionària de la postguerra immediata va elaborar la seva idea nacional de la nova Espanya des de la convicció que sobre les seves espatlles havia recaigut la tasca històrica d’acabar amb la decadència pàtria.
Com altres discursos regeneracionistes d’ideologies diverses, la concepció que els feixistes espanyols van tenir de la dicotomia decadència/regeneració va estar generitzada: la primera es representava a l’Espanya liberal concebuda a partir de trets de feminització mentre que la segona, corresponent a la nova nació feixista, ho feia a través d’atributs de virilitat.
L’objectiu d’aquesta intervenció és plantejar la manera com la cultura política falangista va expressar i va comprendre aquesta dicotomia en termes generitzats per argumentar, a partir d’aquí, que l’assumpció de la intrínseca virilitat d’Espanya va permejar el conjunt del seu discurs nacional. En aquest sentit, se sostindrà que no es va tractar exclusivament d’establir aquells trets que, per oposició, definien la veritable Espanya i que calia recuperar, sinó que la virilitat també es va expressar a través de dos elements als quals es prestarà una atenció especial: una emocionalitat patriòtica i el que s’anomenarà una sensibilitat estètica de la nació.
Tècnica, autoritat i gènere a l’Espanya contemporània per Darina Martykánová (Universitat Autònoma de Madrid)
Els estudis sobre la tecnocràcia a Espanya solen girar al voltant de l’entrada de figures lligades a l’Opus Dei als llocs de poder dins del règim franquista. Queda molt més que explorar sobre la implantació dels arguments “tècnics” en la presa de decisions polítiques i en el debat públic a l’Espanya contemporània i sobre el poder dels experts a l’aparell administratiu de l’Estat espanyol.
El meu propòsit és debatre com es construeix l’autoritat experta a l’Espanya contemporània i quin paper va tenir el gènere en aquest procés. A més, m’interessa examinar com van ser instrumentalitzats els experts pels diferents règims polítics que van marcar la història recent d’Espanya i quina estratègia van desenvolupar aquestes persones, homes i dones, per exercir poder a les estructures estatals, al món de l’empresa i a la societat.